 |
| Archivo Terrassa en la Mira |
El edil que se lanzará oficialmente a la carrera electoral en un acto a realizarse en la Fira de Terrassa a las siete y media de la tarde, ha querido a través de un artículo en su web personal, jordiballart.cat, separar las turbulencias de la política española y catalana, junto con la movilización social en torno al soberanismo, de la política local.
En su nota, Ballart ha querido dejar claro que cada pueblo y cada ciudad tiene dinámicas y realidades diferentes, por lo que en las municipales tienen mucho más peso las personas que hay en cada candidatura o la valoración que se hace de quien ha gobernado los cuatro años anteriores.
Con dos años el frente de la alcaldía, el joven político socialista deberá enfrentarse con su carisma y forma diferente de gobernar el municipio, al eventual crecimiento de los partidos soberanistas y según se desarrolle el fenómeno, también a Podemos, relegado en Cataluña a un segundo plano justamente por el tema independentista, y que podría erigirse en otro escollo para las aspiraciones de su partido.
No obstante, Ballart, por sobre su propio partido, decadente y enredado en sus asombrosas derivas, ha sabido interpretar las necesidades vecinales, porque se ha acercado a los sectores populares. Conoce como ningún otro político, de primera mano, la problemática de Terrassa y sus barrios, pese a que como suele ocurrir en torno al poder político, en sus visitas a la periferia junto al alcalde ni son todos los que están ni están todos los que son. En todo caso la evidente sensibilidad social del edil y su estusiasmo, le ayudan a filtrar entre ficción, 'peloteo' y realidad.
Tal vez el principal escollo de Jordi Ballart sea la compañía. Deberá tener especial cuidado en quienes le acompañen en la lista. Deberán ser naturalmente caras nuevas, ideas frescas, como él mismo, porque no se puede hablar de recambio si en el equipo no lo hay. Ello principalmente porque por mucho que sus estrategas quieran utilizar el progreso de la ciudad como punto de partida, lo cierto es que los ciudadanos no lo ven, sino simplemente como la natural evolucion de cualquier urbe y en la nuestra hay elementos que se deterioran...
Por resultar clarificante y explícito, transcribimos íntegramente el artículo de Ballart para que sean en definitiva los lectores quienes juzguen.
Ens veiem dijous que ve?
Les turbulències de la política catalana i espanyola, juntament amb la remarcable mobilització social al voltant del sobiranisme, fan que la política local quedi massa vegades en un segon terme. No al carrer, no als barris, però sí als grans mitjans de comunicació, que entenen la política municipal com un apèndix de la nacional o l’estatal. També ho fan moltes vegades els partits polítics: el municipalisme és en el millor dels casos un compromís de segona o tercera categoria, mai de primera.
Una prova molt clara d’això la veiem cada quatre anys, quan surten els resultats de les eleccions municipals. S’agafa un mapa de Catalunya o d’Espanya, se sumen tots els resultats per províncies o per comarques, i es pinta el mapa de dos o tres colors com a màxim: la conclusió és que tal o qual partit ha guanyat les eleccions al país. Com si fóssin eleccions catalanes o espanyoles. Els municipis deixen d’importar una hora després de tancar les urnes: els resultats locals s’ignoren sistemàticament.
La realitat és que cada poble i cada ciutat té dinàmiques i realitats diferents. La gent no per força vota el mateix a totes les convocatòries electorals: els ciutadans no són “màquines de votar”, sinó que tenen criteri propi i saben perfectament decidir segons cada cas. Per exemple, a les municipals tenen molt més pes les persones que hi ha en cada candidatura o la valoració que es fa de qui ha governat els quatre anys anteriors.
A una ciutat com Terrassa les eleccions no es guanyen a base de grans titulars ni sortint a les teles de més audiència, sinó fent una bona feina a l’Ajuntament, estant al costat de la gent per millorar els barris, treballant amb les entitats, fent costat a les empreses i comerços… La gent sap perfectament com van les coses: ho veu cada dia amb els seus ulls, ho parla amb els seus veïns i veïnes. La política municipal és molt concreta, molt de tocar de peus a terra.
A mi em sembla que és política de primera, perquè està més a prop de la gent que cap altra.
Per això crec que ha arribat el moment de posar-nos a parlar del futur que volem, de la Terrassa que volem. No perquè no ens interessi el futur de Catalunya o d’Espanya, sinó perquè al maig del 2015 només votarem el futur de Terrassa. Res més i res menys que això. Aquesta és la raó per la qual us convido a venir, a trobar-nos i a obrir camí cap a les municipals del mes de maig. Es tracta de decidir i construir entre tots i totes el futur de Terrassa.