Nota de premsa.- Més de mil projectes que agrupen un total de 7.607 investigadors, han competit per fer-se amb les 21 Ajudes Fundació BBVA a Projectes de recerca en les àrees de Biomedicina, Ecologia i Biologia de la Conservació, Socioeconomia i Humanitats Digitals a la primera edició d'aquesta convocatòria.
El programa d'Ajudes a Projectes de Recerca -dotat amb 2,2 milions i de periodicitat anual- amplia el focus de l'activitat consolidada de la Fundació BBVA en suport a la ciència bàsica i la difusió del coneixement científic, i incorpora ara finançament a projectes amb un enfocament aplicat i desenvolupats a Espanya, una àrea en què el país pateix un cridaner dèficit. En l'actual context d'ajustos pressupostaris públics, la viabilitat de molts d'aquests projectes es podria veure compromesa de no comptar amb aquesta iniciativa, atès que els incentius al coneixement aplicat i la transferència dels avenços bàsics a la innovació són comparativament menors en les agències finançadores i avaluadores públiques.
El gran nombre de candidatures rebudes en aquesta primera edició de les ajudes confirma l’oportunitat de la convocatòria, els trets distintius de la qual són el caràcter obert i competitiu, l'orientació aplicada i el nombre i diversitat d'àrees cobertes.
La convocatòria incideix en aspectes nous, ja sigui per a l'àrea de coneixement, com són les Humanitats Digitals a Espanya, o per l'enfocament: amb ajudes a la recerca traslacional o clínica independent en el cas de la Biomedicina i, en Ecologia i Biologia de la Conservació, en reunir en projectes conjunts a investigadors i organitzacions conservacionistes. Quant a la tipologia, cobreix projectes de grandària mitjana, altament innovadors i que idealment permetin avanços significatius i, si més no, desenvolupar i consolidar grups de recerca excel·lents, integrats per personal de diferent cort d'edat.
Convocatòria altament competitiva
Els 21 projectes han estat seleccionats per comissions avaluadores d'experts a cada àrea, que han actuat amb absoluta independència i els han escollit en un procés altament competitiu al qual han concorregut 1.056 sol·licituds que agrupen 7.607 investigadors. Per a cadascuna de les ajudes disponibles en Biomedicina s'han presentat 98 propostes, 20 per cadascuna de les previstes en Ecologia i Biologia de la Conservació, 23 en el cas de Socioeconomia i 50 a l'apartat de les Humanitats Digitals.
Àrea | Sol·licituds | Investigadors | Mitjana d’investigadors per projecte |
Biomedicina | 589 | 4.102 | 6,96 |
Ecologia i Biologia de la Conservació | 97 | 688 | 7,09 |
Socioeconomia | 117 | 863 | 7,39 |
Humanitats | 253 | 1.954 | 7,72 |
Total | 1.056 | 7.607 | 7,20 |
Els projectes presentats impliquen una mitjana de 7 investigadors i els equips sol·licitants procedeixen de totes les comunitats autònomes. S'aprecia un marcat protagonisme de Catalunya i Madrid, on se situen el 28,5% (301) i el 24,6% (260) dels investigadors principals. Els segueixen, en nombre absolut de projectes, Andalusia (111), Comunitat Valenciana (96), País Basc (51), Galícia (43) i Canàries (30).
Les iniciatives seleccionades inclouen des de la cerca de teràpies contra el més letal dels tumors cerebrals i el desenvolupament de tractaments personalitzats en Parkinson, fins a la restauració d'ecosistemes del fons marí en el Mediterrani, la creació d'instruments per mesurar i prevenir la violència de gènere a la xarxa, i el paper de la innovació en l'èxit d'empreses espanyoles als Estats Units, a Llatinoamèrica i a Europa.
En Biomedicina sis projectes de les àrees d'oncologia, cardiologia i malalties degeneratives, estan dotats amb fins a 150.000 i es desenvoluparan en un termini màxim de tres anys.
Aquest mateix termini regirà per als cinc projectes d'Ecologia i Biologia de la Conservació, que -dotats amb fins a 100.000 euros- destaquen per un enfocament per al qual no hi ha precedents en ajudes públiques i privades: unir a investigadors amb organitzacions conservacionistes i organitzacions públiques en accions de restauració i conservació d'hàbitats i/o espècies.
Els cinc projectes de Socioeconomia compten amb fins a 100.000 euros per desenvolupar estudis de dos anys centrats en innovació, competitivitat i nous patrons de creixement en un entorn global.
En Humanitats Digitals, els cinc projectes adjudicataris rebran fins a 60.000 euros per portar a terme, durant dos anys, iniciatives que posen el focus en l'aplicació d'eines informàtiques i estadístiques amb impacte en el tractament d'objectes tradicionals i anàlisis d'objectes de l'espai digital.
Un programa amb tres modalitats i 5,5 milions d’euros
Les Ajudes Fundació BBVA a Projectes de Recerca constitueixen la tercera modalitat del Programa d'Ajudes Fundació BBVA que s'adjudica en els últims mesos. Al novembre es van donar a conèixer els 56 receptors de les Ajudes Fundació BBVA a Investigadors, Innovadors i Creadors Culturals, que han reconegut a persones altament productives i creatives que es troben en estadis intermedis de les seves carreres, oferint-los l'oportunitat de desenvolupar -amb fins a 40.000 euros i en deu àrees diferents- projectes altament innovadors amb amplis marges de llibertat i flexibilitat en la gestió de la dotació assignada. A l'octubre es va fer pública la llista dels deu beneficiaris de les Ajudes Fundació BBVA a la Creació en Videoart. El Programa d'Ajudes Fundació BBVA té caràcter anual i en aquesta primera edició ha estat dotat amb 5,5 milions d'euros.
Resolució de les Ajudes Fundació BBVA a Projectes de Recerca a l’àrea de Socioeconomia
La comissió avaluadora, la composició de la qual figura més a baix, ha acordat concedir les cinc ajudes objecte de la convocatòria als investigadors principals i projectes que es relacionen a continuació. Nombre total de projectes presentats: 117
- Projecte: Multinacionals innovadores espanyoles als Estats Units i a Alemanya: claus de llarg termini per a la seva competitivitat.
Investigadora principal: Paloma Fernández Pérez. Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa. Universitat de Barcelona.
Resum del projecte:A finals de l’any 2013 Espanya tenia invertits 48.000 milions d'euros als Estats Units, amb més de 700 empreses instal·lades que generen 78.000 llocs de treball nord-americans. Aquestes companyies espanyoles són líders mundials en alguns sectors claus a la frontera de la innovació productiva, especialitzades en components tecnològics molt alts, com l'energia renovable, les infraestructures, la biotecnologia, la tecnologia mediambiental i el tractament de l'aigua. En la majoria d'aquests sectors d'activitat, les empreses espanyoles no només estan contribuint a crear riquesa i ocupació als Estats Units, sinó també a renovar sectors en els quals companyies nord-americanes havien estat pioneres i líders mundials entre mitjans del segle XX i finals de la dècada de 1980, i el cicle de producte i organitzatiu de la qual es trobava en nombrosos casos madur i en declivi des de la dècada de 1990. El projecte pretén entendre les claus analítiques que expliquen per què cada vegada més multinacionals espanyoles estan sent capaces d'una doble realitat més que rellevant sobre la qual pràcticament no existeixen estudis: la consolidació de la seva presència en mercats molt difícils i amb altes barreres en sectors amb alt component d'innovació tecnològica; i la seva contribució destacada a un procés fins ara gairebé desconegut de renovació i nou cicle innovador en alguns nínxols d'activitat d'aquests mercats. Es portarà a terme una base de dades de multinacionals espanyoles que tenen inversió directa als Estats Units i a Alemanya i s'estudiaran en profunditat alguns casos significatius, especialment dels sectors químic i farmacèutic, de multinacionals innovadores espanyoles per examinar, en una trajectòria de llarg termini, quines han estat les claus del seu èxit.
- Projecte: Xarxes de col·laboració tecnològica i innovació. Determinants i efectes sobre la competitivitat de les empreses espanyoles.
Investigadora principal: Rosina Moreno Serrano. Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. Universitat de Barcelona. Xarxes de col·laboració tecnològica i innovació. Determinants i efectes sobre la competitivitat de les empreses espanyoles.
Resum del projecte:La contínua internacionalització dels processos econòmics, sumada a les seqüeles produïdes per la Gran Recessió, han accentuat la importància de la competitivitat de les empreses espanyoles. Entre els factors que determinen la competitivitat destaca un en el qual el teixit empresarial espanyol no ocupa posicions rellevants: el de la innovació. En un context en què els recursos dedicats a R+D s'han reduït, la col·laboració tecnològica i la participació en xarxes d'innovació podria constituir una estratègia adequada per a l'adopció de coneixement i, en conseqüència, per generar innovació. L'objectiu general del projecte és proporcionar evidència robusta sobre el paper que juga aquesta col·laboració tecnològica en l'activitat innovadora i si, per tant, un baix nivell de la mateixa pot estar limitant la innovació de les empreses espanyoles; especialment de les PIMEs, a les quals resulta més costós desenvolupar processos innovadors propis. El projecte abordarà l'impacte de diversos tipus de col·laboració tecnològica en funció del seu àmbit geogràfic (nacional, europeu, internacional), la varietat existent en el coneixement que es pot obtenir dels agents amb els quals es coopera respecte a l'existent en les empreses espanyoles, els nivells de capacitat d'absorció de la pròpia signatura i el nivell de desenvolupament econòmic i institucional del territori en què se situa. Addicionalment, el projecte proporcionarà evidència sobre l'efecte de la innovació, especialment de l'obtinguda mitjançant col·laboració i participació en xarxes, sobre la internacionalització (exportacions i inversió directa a l'estranger) i sobre l'ocupació qualificada i no qualificada, la qual cosa afecta a la desigualtat d'ingressos a Espanya.
Comissió avaluadora projectes de recerca en Socioeconomia
· Salvador Carmona, rector de l’Institut d’Empresa University.
· José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
· Francisco Pérez, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València.
· José Lluís Raymond Barà, catedràtic de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
· Andrés Rodríguez-Pose, catedràtic de Geografia Econòmica de la London School of Economics.
· Antonio Villar Notario, catedràtic de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.
Resolució de les Ajudes Fundació BBVA a Projectes de Recerca a l'àrea d'Ecologia i Biologia de la Conservació
La comissió avaluadora, la composició de la qual figura més a baix, ha acordat concedir les cinc ajudes objecte de la convocatòria als investigadors principals i projectes que es relacionen a continuació. Nombre total de projectes presentats: 97
- Projecte: Restauració ecològica de les espècies estructurals bentòniques en la plataforma continental.
Investigadora principal: Andrea Gori. Universitat de Barcelona.
Resum del projecte: La pressió de la pesca d'arrossegament ha provocat, i segueix provocant, danys molt greus en les poblacions de corals, gorgònies, corals negres i esponges que es troben a les àrees arrossegades. Aquestes espècies són creadores d'hàbitat i per tant fonamentals en els ecosistemes marins de la plataforma continental. Els efectes destructius de la pesca sobre elles solament són comparables als impactes de la tala massiva d'arbres en els ecosistemes terrestres. El projecte SHELF RECOVER té com a objectiu portar a terme i avaluar l'eficàcia de la primera restauració ecològica orientada a recuperar les comunitats que poblen els fons de la plataforma continental del Mediterrani. Recorrerà per a això a diferents aproximacions, com l'experimentació en condicions controlades, la recerca de camp, i la implicació directa de les confraries de pescadors locals.
- Projecte: Projecte pilot de restauració per a pal·liar els efectes d’abocament de les EDAR (Depuradores d’Aigües Residuals) en rius intermitents.
Investigador principal: Francesc Sabater Comas. Universitat de Barcelona.
Resum del projecte:Per millorar la qualitat ecològica dels sistemes fluvials la Comunitat Europea va desenvolupar la Directiva Marco de l'Aigua, que contempla la instal·lació de depuradores d'aigües residuals (EDAR). No obstant això, i malgrat la millora ecològica que han comportat les depuradores, la qualitat biològica dels rius segueix sent insuficient per sota de les zones d'abocament de les depuradores. La raó és que aquestes instal·lacions no tenen en compte la capacitat de dilució del riu al qual aboquen. Aquest fet es fa més evident en els rius de la zona mediterrània de la península Ibèrica, que tenen un cabal molt variable i estan sotmesos a una pressió antropogènica cada vegada major. En aquest projecte es portarà a terme una experiència pilot de restauració ecològica per pal·liar els efectes de les EDAR. Es recorrerà a tècniques de bioingenieria que amplifiquin la capacitat autodepurativa dels rius i millorin els hàbitats fluvials afectats per l'abocament. Es realitzaran diverses actuacions en el llit i la zona de ribera, per al seu posterior seguiment i informe concloent sobre la idoneïtat d'aquestes tècniques.
Comissió avaluadora projectes de recerca en Ecologia i Biologia de la Conservació
· Marta Coll, professora de recerca de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC.
· Eduardo de Juana, president de SEO/Birdlife.
· Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya.
· Carlos Montes del Olmo, catedràtic d’Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid.
· Montserrat Vilà, vicedirectora de recerca de l’Estació Biològica de Doñana, CSIC.
· Regino Zamora, catedràtic d’Ecologia de la Universidad de Granada.
Resolució de les Ajudes Fundació BBVA a Projectes de Recerca a l'àrea d'Humanitats Digitals
La comissió avaluadora, la composició de la qual figura més a baix, ha acordat concedir les cinc ajudes objecte de la convocatòria als investigadors principals i projectes que es relacionen a continuació. Nombre total de projectes presentats: 253.
- Projecte: Selfie stories i personal data: metodologies híbrides per a l’anàlisi de les narratives visuals a la cultura digital.
Investigadora principal: Gemma San Cornelio Esquerdo. Universitat Oberta de Catalunya.
Resum del projecte: En aquest projecte prendrem com a focus central la concepció de persona, la imatge personal i les problemàtiques que susciten temes com l'accés a les pròpies dades, el cos, la intimitat i la privadesa en el context de les tecnologies digitals. El nostre objecte d'estudi són les narratives personals generades pels usuaris a les xarxes socials, prenent el selfie com a exponent actual de les maneres d'acte-representació d'un mateix. Es pretén realitzar una contribució metodològica que ajudi a futurs investigadors, a més de llançar llum sobre problemes socials relacionats amb el cos, la identitat i la capacitat d'expressar-nos amb històries.
-Projecte: Violència de gènere 2.0.
Investigadora principal: Ruth Vilà Baños. Universitat de Barcelona.
Resum del projecte: El creixent fenomen de la violència a la xarxa ha creat un problema social urgent. El ciberassetjament causa por i amenaça la seguretat de les víctimes. Actualment no existeix cap instrument per mesurar específicament la violència a la xarxa cap a les dones. Un dels objectius de l'estudi és elaborar i validar un instrument d'aquestes característiques, que ajudi a dissenyar intervencions efectives. Entre altres factors s'analitzaran la percepció i les experiències de la joventut sobre Internet i telefonia mòbil davant la violència 2.0, i s'identificaran perfils vulnerables. Els resultats obtinguts permetran conscienciar la societat sobre aquest tipus de violència, dissenyar programes preventius, establir perfils d'agressors cibernètics, elaborar estratègies d'intervenció per donar suport a les víctimes i/o reduir el ciberassetjament.
Comissió avaluadora projectes de recerca en Humanitats Digitals
· Juan José Acero, catedràtic de Lògica de la Universidad de Granada.
· Laura Baigorri, professora titular de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
· Ignacio Bosque, catedràtic honorari de Llengua Espanyola de la Universidad Complutense de Madrid i acadèmic de la RAE.
· Isabel Burdiel, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València.
· Manuel de Pinedo, professor titular de Lògica de la Universidad de Granada.
· Carmen Isasi, professora-investigadora de Crítica Textual i Humanitats Digitals de la Universidad de Deusto.
· Francisca Pérez Carreño, professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universidad de Murcia.
· Anaclet Pons, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València.
· Cristina Ribas, professora associada de Periodisme en Internet de la Universitat Pompeu Fabra.
Resolució de les Ajudes Fundació BBVA a Projectes de recerca a l’àrea de Biomedicina
La comissió avaluadora, la composició de la qual figura més a baix, ha acordat concedir les sis ajudes objecte de la convocatòria als investigadors principals i projectes que es relacionen a continuació. Nombre total de projectes presentats: 589.
- Projecte: Implicació del sistema Fgf21 en la cardiopatia associada a obesitat.
Investigador principal: Francesc Villarroya Gombau. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.
Resum del projecte: L'obesitat és un factor de risc creixent i amb major impacte en el desenvolupament de la malaltia cardiovascular. L'obesitat genera malaltia coronària, hipertensió i altres fenòmens associats, però exerceix també un dany directe al cor a través d'altres mecanismes no ben coneguts. L'equip de recerca autor d'aquest projecte ha demostrat que un factor hormonal denominat FGF21 té un efecte protector directe sobre el cor, en particular prevenint la hipertròfia cardíaca induïda en un entorn experimental. Amb aquest projecte s'estudiarà en profunditat en models de ratolí si la falta de FGF21 exacerba els efectes nocius de l'obesitat en la funció cardíaca i si el tractament amb FGF21 (introduït en el cor mitjançant un virus) restaura o protegeix la funció cardíaca. Així mateix, s'assajarà si aquests efectes beneficiosos són reproduïbles en un sistema cel·lular de cardiomiocits (cèl·lules cardíaques) i si el FGF21 protegeix contra les alteracions metabòliques i la inflamació induïda pels àcids grassos.
Comissió avaluadora projectes de recerca en Biomedicina
- · Ángeles Almeida, investigadora cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica de Salamanca de l’Hospital Universitario de Salamanca.
- · Vicente Andrés, cap de grup del Laboratori de Fisiopatologia Cardiovascular Molecular i Genètica, Fundación Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III.
- · Carmelo Bernabéu, professor de recerca del Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC.
- · Juan Pedro Bolaños, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universidad de Salamanca.
- · Lisardo Boscá, professor de recerca del Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, CSIC-UAM.
- · Paola Bovolenta, professora de recerca del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, CSIC-UAM.
- · Hernán Cortés-Funes, cap de servei d’Oncologia Mèdica del Hospital Universitario 12 de Octubre.
- · Alberto Ferrús, responsable de grup d’Anàlisis Genètica de la Regulació Sinàptica i Muscular del Instituto Cajal, CSIC.
- · David García-Dorado, cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d´Hebron.
- · Isabel Illa, catedràtica de Neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- · Santiago Lamas, professor de recerca del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, CSIC-UAM.
- · Jaume Mora, cap de servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu.
- · Juan Miguel Redondo, director del departament de Biologia Vascular i Inflamació, Fundación Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III.
- · María Luisa Toribio, professora de recerca del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, CSIC-UAM.
- · Guillermo Velasco, professor titular del departament de Bioquímica i Biologia Molecular I de la Universidad Complutense de Madrid.
